DIÀLEGS

UNA VESPRADA AL TEATRE

Era 8 de febrer i Cristina estava de camí al Teatre Principal de Castelló. Cristina ja havia arribat i tenia que comprar les entrades.

TAQUILLERA .-Següent.

(Li tocava a Cristina comprar les entrades)

CRISTINA. -Jo voldria unes entrades per a l'espectacle de màgia del mag Frolo, a les sis i mitja de la vesprada.

TAQUILLERA .-En quina fila vols estar, en la tercera, en la setena o en la novena.

CRISTINA. -M'agradaria asseure en la tercera fila.

TAQUILLERA .-Pues tot això serà 14,75€. Com vols pagar, en efectiu o amb targeta?

CRISTINA. -En targeta millor-Cristina mira en el seu bolso i veu que no té la targeta-Oh no, no tinc la targeta i crec que tampoc tinc diners suficients (Cristina trau tots els diners que té i els comença a comptar)

TAQUILLERA. -Si no tens els diners suficients no podràs passar.

(passe un minut i Cristina continua comptant els diners)

CRISTINA. -Ja els tinc- va dir Cristina tota emocionada- els tinc justets..

( la taquillera li dona les entrades a Cristina i ella entra al teatre per a disfrutar de l'espectacle de màgia).

FIRA MEDIEVAL

AMAN:-Hola Luna , anem a la fira medieval de Vilafranca .

LUNA:-Hola Aman , clar que sí guapi .

AMAN:-Perquè estàs fent com l’ anunci de televisió.

LUNA:-Perquè l'anunci m'agrada.

AMAN:-Bo, deixem de xarrameca i anem a comprar les entrades per a la fira medieval.

LUNA:-Dos entrades per a la fira , per favor.

ELENA:-Son 4€ , per favor.

LUNA:-Clar que sí guapi , chic para mi , chic para mi, chic para mi.

ELENA:-Que us ho passeu bé la vesprada.

AMAN:-Gràcies.

ELENA:-A tu.

AMAN:-Luna, has tornat a dir eixe anunci.

LUNA:-Deixa’m en pau i anem a la fira medieval.

BROMISTA

Ian: -Un dia pel col·legi jo em vaig encontrar al meu amic Manuel.

Manuel: -Vols una flor?.

Ian: -Clar que si!

(plaf)

Ian: -M’has banyat tota la roba! -va arribar l’altre amic meu, Mauricio i li va fer el mateix-. -Nosaltres dos li van pegar la bronca.

Mauricio: -Hi ha que tractar bé als teus amics, mai els deus fer enfadar per què els pots perdre i a vegades, no et podria ajudar a fer tot el que necessites.

Ian: -El va reconèixer i va ser així, van passar dos setmanes i estava tot molt tranquil.

(Així és com jo vaig aconseguir Ian, Mauricio i Manuel.)

JOAN I L’ASSISTENTA DE VOL

Joan, un home se’n anava a Finlàndia perquè allí estava la seva dona.

JOAN.-Ací tens el bitllet de vol.

ASSISTENTA.-Gràcies. Espera un moment, és un bitllet de vol de l’any 1985! -M’has intentat mentir!(enfadada)

JOAN.-No és el que pareix, jo tenia el bitllet d’aquest vol, algú me l’ha robat!(trist)

ASSISTENTA.-Ho sento però no podrà entrar en aquest avió.

JOAN.-Per favor, deixa’m entrar,que vull vore a la meva dona.

ASSISTENTA.-No puc, sinó el meu jefe em renyirà.

JOAN.-Però si no s’entera, no passa res.

ASSISTENTA.-I si s’entera pot ser em despedisca del treball.

JOAN.-Per favor.

ASSISTENTA.-Val, però que sigui l’ultima vegada.

JOAN.-Moltíssimes gràcies.-Quan torne et portaré algun regalet d’allà.

ASSISTENTA.-Ha,ha,ha!

DOS BOTJOS EN UN TEATRE

(Dos bojos arriben al teatre i volen veure alguna actuació graciosa, però no tant com la que faran)

Pepe- Lucas, Lucas, que anem a veure?

Lucas- Una actuació,no,que estem en un teatre

Pepe- Ja, però quina actuació?

Lucas- La més graciosa de totes.

Pepe- Sí, però quina?

Lucas- mmm…. Aquesta mateix

Pepe- Espere que siga bona perquè sinó la pagues tu.

Lucas- No tinc diners

Pepe- si ,si

(arriben al teatre)

Pepe- Ara que toca?

Lucas- Ara voras

Pepe- Sí, voré que no tens ni idea

(Passe un temps)

Lucas- Pepe Pepe

Pepe- Què passe ara?

Lucas- No m’agrada i vull anar-me’n

Pepe- Quan acabe ens anem

Lucas- Vale ,esperaré.

Pepe- jijiji

^{JOKER – Uf, Superman, quina calor fa, anem a banyar-nos a la platja.}

^{SUPERMAN – Anem a banyar-mos Joker}

^{JOKER - Anem fora a prendre el sol ( enfadat)}

^{BATMAN - Vaig a probar que està dormint i me’l porte a la batcueba.}

^{JOKER – Superman socorro Batman, ens ha portat a la batcueba.}

^{BATMAN – Ja ja no te pot escoltar, està congelat.}

EN UN CAMP DE FUTBOL

(Un dia en un camp de futbol estaven jugant un partit)

COMENTARISTA 1:-Ahí va Cristiano amb la pilota!!!! Li la passa a Kroos!!!

COMENTARISTA 2:-Es posa interessant el partit.

COMENTARISTA 1:-Li pega a la pilota i..... GOOOL!!!

COMENTARISTA 2:-L'altre equip saca.

COMENTARISTA 1:-Van 1-0

COMENTARISTA 2:-La controla Messi, li la passe a Neymar.

COMENTARISTA 1:-Marcaran!!! No marcaran!!!!-(amb emoció)

COMENTARISTA 2:-Neymar li pega i...........

COMENTARISTA 1:-La llança altaaaa.

COMENTARISTA 2:-Guanya alturaaaaa

COMENTARISTA 1:-L’ha llançada a matar palomos.

PALOMA:-Paffff-(quan li dona a la paloma)

COMENTARISTA 2:-Molt bona deducció

ANEM DE VIATGE A LONDRES!

Un dia els pares de Mkena estaven parlant d’anar de viatge a Londres. El major somni de Mkena era anar de viatge a ...

MARE: -Podem anar de viatge aquest estiu, no?

PARE: -És una bona idea, a més podem conéixer llocs nous.

MARE: -Però el problema es que... on anem?

PARE: -Tens raó, anem al mapa i mirem.

(Van al mapa i estan decidint on aniran)

PARE. -Podem anar a ..., Mèxic o a Argentina.

MARE: -Millor a Nova York o a Arizona.

(La mare continua dient països, ciutats...)

PARE: -Espera un moment, no hem de decidir el lloc amb Mkena?Dic jo,no?

MARE: -No, millor anem a donar-li una sorpresa a Mkena.

PARE: -Val, però ella a on vol anar?

MARE: -No sé.

(Els pares estan pensant quin es el lloc favorit de Mkena)

PARE: -Per què no anem a preguntar-li?

MARE: -No, si li preguntem sospesarà i ja no seria una sorpresa.

PARE: -Tens raó. Aleshores què fem?

(Mkena està parlant amb la seua millor amiga i li està dient el seu lloc favorit. Els pares la van escoltar i van dir que anirien a ...)

MARE: -Perfecte.

PARE: -Aleshores anem a Londres!

(Al cap d’una setmana els pares li van dir que fera les maletes. Van arribar a l’aeroport i li van dir que anaven a Londres. Mkena va plorar d’emoció. Van vindre de les vacances i s’ho va passar molt bé. Inclús volia anar a ...,Japó. A l’estiu que ve anirien a Japó.

^{Així cada estiu anaven a un lloc diferent. Fins que van recórrer tot el món.)}

UN DIA MOLT CALURÓS

Un dia Laura se’n va anar amb Elena a comprar-se un gelat . (se’l van comprar i se’l van menjar) i va dir Laura:

Laura –Ens anem a la platja?

Elena –Clar que si ,a més tinc molta calor .

Laura (quan van arribar) –On ens fiquem?

Elena –Ens ficarem a la dreta . Perquè hi ha molta ombra .

Laura –Mira quin peix més bonic .

Elena –Tens raó, és molt bonic, perquè té uns colors molt bonics .

Laura –Anem al cine?

Elena –Sí,si ens dona temps . Corre que no arribarem .

Laura –Jo vull vore la pel·lícula nova “Del revés” .

^{Elena –Anem a comprar els refrescs i les roses . (Les van comprar, se les van emportar ,van vore la pel·lícula i s’ho van passar molt bé)}

EL JOC BOTELLA CHALLENGE

Dos joves no saben el que els espera.... Aniran a la presó?.... o no?

Dos joves quasi adolescents, David i Víctor, estaven jugant al botella challenge.

• Que no deixarem ja de jugar a aquest joc?-Va dir David- Es que és molt avorrit i m'he cansat de jugar. (Tot cansat de jugar al joc i avorrit, li deia a Víctor mentre caminava cap a ell). Es que ja quasi que portem tota la nostra vida jugant.
• Que dius – Va dir Víctor passant-s'ho bé (Va tirar la botella i li va caure a Don Lluís, un senyor molt egoista i presumit).
• Ah,ah,ah!!!. Tu, xiquet malcriat, - Va dir Don Lluís -. Per què em fas açò?.
• Ho sento senyor, no tornarà a passar. (El xiquet tot tremolant i apurat intentava fugir, però no podia). Per favor no ens envie a la presó!!! - Va dir Víctor tot assustat.
• Es clar!!! no ho havia pensat, gràcies xiquet!!! - Va dir Don Lluís, tot egoista com sempre. I se'n van anar a la presó.

Uns dies després van eixir de la presó i encara així seguien jugant.

• Tranquils, fillets, ja anireu a la presó eternament (Don Lluís, tot egoista i ric com sempre).

Fí.

MCDONALS

Hi havia una vegada una xiqueta que va celebrar el seu aniversari al Mcdonals. Eixe dia va ploure i estaven: Paula, Lucia, Andrea i Clara.

( Les mares i xiquetes acaben de vindre...)

Xiquetes: Tenim fam!!!

Mares: No ens digueu tonteries que acabem de vindre!

Mares: Jugueu al que siga!!

Xiquetes: Es que ens avorrim!!!

Paula: Anem a jugar a la caseta?

Lucia: Si, perquè estar dins es molt avorrit

Clara: Podem jugar al pilla-pilla!

Paula: A mi me pareix bé eixe joc!

Clara: I a mi!

Lucia: I a mi!

Clara: Espera, i Andrea?

Lucia: Sí, i Andrea?

Clara: Anem a buscar-la!

Paula: Me pareix que està al bany!

Clara: Jo crec que està dins…

Lucia: A mi me pareix que està a la caseta

( Clara, Lucia i Paula estan buscant a Andrea..)

Paula: Andrea, on estàs, Andrea?

Lucia: Andrea, on estàs?

Mares: Xiques, tenim que anar a berenar

Xiquetes: Es que no sabem on està Andrea!

^{Mares: Però si Andrea està berenant!}

^{Xiquetes: Que morroooooo!!!}

MARTINA

I

LES

DENTS

Un dia Martina es va alçar i no estava molt contenta, li feien mal les dents i va decidir dir-li-ho al seu germà, Mario.

MARTINA:-Escolta germanet, saps que no estic molt contenta.

MARIO:- ( germà ) Per què? No em faces cap broma, m'enfadaré.

MARTINA:-No, tranquil, no es cap broma,,bueno,,aquest matí m'he alçat i no m'he trobat molt bé, ( mira cap abaix) me fa mal.....ll...ui...els..ai.. els dents ! I vull que la mare no s'entere, per això t'ho dic a tu.

( mira a Mario i li fica ullets )

MARIO:- Què!!! i que he de fer? Alguna idea o res? ( tot sorprès )

MARTINA:-Si,tinc una idea genial!, el dia 8 de març anirem al dentista i tu faràs del meu pare i li diràs que em fa mal la dent però que no me poden ficar bràquets, val?

( Es gira i es va a la cuina a fer el menjar )

MARIO:- Espera, primer jo no soc el teu pare i segon el metge te va a dir que te tens que ficar braquets.

MARTINA:-Per favor? Segur que va tot bé.

MARIO:-D'acord però després les rinyes per a tu.

MARTINA:-Val, gràcies.( van els dos al llit i apaguen la llum.

El dia 8 de març,,,tan,tan,tannnn!!! van al pati de casa i…)

MARTINA:-Bueno, Mario hui es el dia, estàs preparat?

MARIO:-Si, estic preparat, ja voràs !!

( fan una cursa fins al centre on estava el dentista )

MARTINA:- Ai,ai, que cansada que estic, buff ( tota rogeta bufava )

MARIO:-Anem, quin pis es?

MARTINA:-El tercer C.

( els dos es fan una miradeta i toquen al timbre:RIIIIIIIINNNN pugen les escales i troben a la doctora )

DOCTORA:-Hola, tu tens que ser Paula...Que no...Martina. I tu?

MARIO:-Pues jo soc...el...sa…el..el seu pare i em dic Mario.

( va murmurar )

DOCTORA:-A pues senteu-vos i espereu cinc minuts. ( es senten els dos en una cadira i fan cara de por, passen els minuts i de sobte, ix la doctora )

DOCTORA:-Entreu per favor, que te passa Martina?

( entren i s'assenten en una butaca )

MARTINA:-Hola doctora, l'altre dia em vaig alçar i em feia mal una dent.

DOCTORA:-A vore que te mire, ( li mira les dents i diu ) ui braquets!!!

MARTINA:-Que!! No, per favor ( es fica a plorar i mira al seu germà )

MARIO:-Xe, Martina es millor per a tu.

DOCTORA:-A vore Martina, tots els xiquets volen braquets i tu tens una oportunitat, serà molt divertit, els primers dies te faran un poc de mal però enseguida se te passara.

MARTINA:-Val ( Martina sospira i li fiquen els braquets )

MARIO:-Que guapa Martina!

MARTINA:-Es veritat teníeu rao, gràcies!!( es van per la porta d'eixida i…)

CONTE CONTAT I CONTE ACABAT

CLAUDIA

I EL SEU

MISTERI

(El primer dia de 2n curs de Claudia, va fer-se una banda)

CLAUDIA-Que vos pareix si quedem a ma casa aquesta vesprada a les 17:00?

MARC (Membre de la banda)-A mi bé.

MARIA I JAUME-A mi també em pareix bé.

KIRA (El gos)-Guau!

(Així el van fer. A casa de Claudia, ella els va contar el misteri que tenia entre mans )

CLAUDIA- M’han vingut rancúnies de que en París que és on estan el meu pare i la meua germana major, han robat en un museu just el dia en el que el meu pare i la meua germana van anar, just a la mateixa hora!!! Que vos pareix si anem a París i resolem el problema?

JAUME-Sí, a les notícies ha eixit que el teu pare i la teua germana, també són testics.

MARIA-Bueno, ja sabem que fer, mone a París!!!

MARC-Bé!

KIRA-Guau!

(Quan van arrivar a París, per suposat, lo primer que van fer va ser menjar croissants, formatge i foie).

MARIA-Mmmmmm!Riquisiiiiiiiiiiiiiiiiisim!Mmmmmm!

MARC-Si! Tens raó, es nota que és l’especialitat de París! Mmm!

CLAUDIA-Uff, si! El formatge està boníiiiiisim! Però es que a mi no m’agrada el foie.

(Clàudia li va donar el seu foie a Kira, Kira van rondinejar).

KIRA- Guau! Guau! Guau!.

JAUME- Guauuu! Si que li ha agradat el foie a Kira!

CLAUDIA- sí, no mai li havia escoltat lladrar tres vegades seguides!

MARIA- Pues això que és el teu gos.

CLAUDIA- Ja ho sé, li compraré més vegades.

(Clàudia y la seua banda van anar al museu on ha ocorrit tot el lio).

JAUME- A vore, tenin que resoldre el problema.

MARIA- Sí!

EL GUARDIÁ DEL MUSEU- Que feu ací?

KIRA- Guuuuau! Guuuuau!

CLAUDIA- Shhhh, Kira tranquila! Venim a resoldre el misteri del lladre del museu. En primer lloc, vull dir que crec que mi el neu pare ni la meua germana tenen la culpa.

GUARDIA DEL MUSEU- Com es diu el teu pare?

CLAUDIA- Jesús.

GUARDIA DEL MUSEU- I la teua germana?

CLAUDIA- Mariola.

GUARDIA- Ara cride al director i li contes tot lo que vullgues.

CLAUDIA- Està bé.

(Passa una estona i arriba el director).

DIRECTOR- Que us trau per ací?

CLAUDIA- Venim a resoldre el misteri.

DIRECTOR- Genial! Buscava detectius però cap estava disponible.

JAUME- L’home Jesús i la dona Mariola son testimonis?

DIRECTOR- Per suposat que sí! Però….. podeu ficar-vos a resoldre el misteri i deisar vos de tonteries?!

MARIA- Esta bé senyor director.

(Van juntar a tots el sospitosos i van parlar i investigar).

CLAUDIA- Quin objecte va ser el robat?.

(No mes van contestar quatre de dotze, els de mes no tenien ni la mes remota idea, eixos quatre van ser els testimonis final).

(Clàudia, Jaume, Maria i Marc van buscar la joya per tot París, va passar un dia que no l’havien trobat, els quedaven no mes dos testimonis i estaven a puntet de resoldre’l, pero …… al següent día…. La joia estava al museu!).

CLAUDIA, JAUME, MARIA I MARC- Bieeeeeeeen! Ya está, la joia a sigut tornada, ya no fa falta resoldre el misteri, per que ademés s’ha disculpat a una nota.

(Després de molts anys quant Jesús estava a punt de morir li va confessar).

JESUS- Clàudia, la joia la vaig agafar jo.

(I Jesús es molt feliç de que la seua xiqueta sap la veritat).

(Clàudia no li ho va contar a ningú)

CONTINUARÁ

L 'HOME LLUÍS I L’ ALIENIGENA

Un dia per allà pel 2023 Lluís va trobar un alienígena...

ALIENÍGENA : -Hola, forma de vida humana!

HOME: -Ahhh! Què ets tu?

ALIENIGENA: - Jo sóc un alienígena del Planeta X. I tu?

HOME: -Jo sóc Lluís, un científic d´astronomia. Cóm et dius ?

ALIENIGENA: - Jo em dic Cire, sóc de la raça Ultrom, som conqueridors transdimensionals.

HOME: - Aneu a conquerir la Terra?

ALIENIGENA: -Sí, són les ordres de Ultrom Suprem.

HOME: -Quan es farà la invasió?

ALIENIGENA: -Ara mateix.

HOME: -Què?!

ULTROM SUPREM: -Molt bé Cire, has enganyat a l’ espècimen humà.

HOME: -Ajuda!!!!

ULTROM SUPREM: -Conqueriu tot!

HOME: -Quantes naus i quants alienigenes! NOOOOOOOO!

ESTUDIAR, ESTUDIAR I ESTUDIAR

Pablo, una persona molt malfeinera, es deixa l’últim dia per estudiar.

PABLO- A soles em queda un dia per estudiar , tinc que estudiar tota la vesprada.

“10 minuts desprès”

MARE- Per què estàs amb el mòbil? Deixa’l ara mateix –va dir furiosa

PABLO- Valeee! ara el deixe

MARE- No l’agafes més, eh?

PABLO- Que sí que sí

MARE- Ara me n’ aniré a comprar, adéu!

PLABLO- No vull suspendre. Vaig a estudiar

( per la nit)

MARE- Has estudiat?

PABLO- Sí, tota la vesprada.

(al dia següent a l’hora de l’examen)

PABLO- (pensant) A vore quants dies té una setmana? Ah! Ja ho se, 6. Què fàcil és aquest examen, vaig a aprovar.

(3 dies despres)

PABLO- He tret un 5 a l’ examen mama! He aprovat!

MARE- molt bé! Però pots millorar.

El diàleg

Javier- Hola Cristiano, com t’ha anat l’entrenament d’aquesta setmana?

Cristiano Ronaldo- Molt bé a pesar de la pluja.

Javier- A mi m’ha anat molt bé.

Cristiano Ronaldo- En quina posició jugues?

Javier- Aquesta setmana m’han posat d’interior esquerre i dret i soc el numero 4.

Cristiano Ronaldo- Genial així pots córrer mes i centrar la pilota.

Javier- I tu de que jugues? m’interessa molt.

Cristiano Ronaldo- Jo jugo de banda dreta i soc el numero 7.

Javier- A veure si puc anar a veure’t aquest cap de setmana. Adéu.

Cristiano Ronaldo- Ja t’he enviat les entrades. Adéu. javier

ON ESTÀ LA PLACA ?

( Estava caminant pel carrer i vaig preguntar a un home com s’ arribava a la plaçaa )

Jo – Disculpe sap on està la placa ?

Home - Què has dit ?

Jo - He dit si sap on està la placa

Home - Si tinc una sabata ?

Jo - No, si sap on esta la placa !

Home - Haver-ho dit abans, el mercat de sabates esta girant el cantó.

Jo - NO, HE DIT SI SAP ON ESTÀ LA PLACA !

Home - No tens perquè cridar-me, la tenda de sabates esta girant el canto

Jo - Done igual, ja la buscaré a soles

Home - Molt be però si busques la tenda de sabates està per allí

Jo - QUE NO !

Home - Però no buscaves la tenda de sabates ?

Jo - No

Home - Espera que em puge l’ audiòfon

Jo - Sap on esta la plaça ?

Home - La plaça ?

Jo - Si

ELS PARDALS ESCAPISTES

(Un dia, els meus pardals, Mandy i Agui, pensaven escapar-se de la gàbia, perquè s'avorrien.)

• Mandy, estic avorrit d'estar aqui engabiat, perquè no anem a la platja? (Diu Agui.)
• Vale, me pareix bé. (Va dir Mandy)
• Pues, agarrem una bossa i dins posarem, una tovalla, pipes per a esmorzar i l'equip de buzzo. (Diu Agui)
  (I se'n van anar cap a la platja.)
• Mira Agui, ja estem ací. (Diu Mandy.)
• (I se'n van anar corrents, van deixar les coses a l'arena i se'n van donar un escabussó i van estar jugant, van agafar una pilota que també s'havien portat i van estar jugant tota l'estona.)
• Agui, agafa-la!(diu Mandy.)
• Mandy, agafa-la!(va dir Agui.)
  (Quan es van avorrir d'estar a l'aigua, van eixir a tomar el sol, després van jugar a un concurs de fer castells de d'arena.)
• Mira Agui, en el meu castell caps tu.(va dir Mandy.)
• I mira tu el meu, Mandy, en el meu cabem els dos.(diu Agui.)
  (I clarament el concurs el va guanyar Agui, després d'acabar el concurs, van replegar i se'n van anar a casa, i ningú s'havia enterat.
  ANDALUSIA, ¿AMB CAFÈ O AMB CAPUTXINO?

Un dia, hi ha dos andaluses en un bar.

Andalús 1- Vols un caputxino.

Andalús 2- No, soc andalús, no xinés.

Andalús 1- Vols cafè?

Andalús 2- Què cafè?

Andalús 1- Nespresso?

Andalús 2- No t’entenc

Andalús 1 – (plorant) Es que ets un pesat!!!

Andalús 2- Vinga anem-hi a l’edifici

Andalús 1- Si, ja se que es difícil, però..., es que ets un pesat!!

Andalús 2- Vinga va, no et fases el graciós i anem-hi.

Andalús 1- I un pernil, jo m’espero ací.

Andalús 2- (enfadat) Val, pues adéu.