UNA
VESPRADA AL TEATRE
Era
8 de febrer i Cristina estava de camí al Teatre Principal de
Castelló. Cristina ja havia arribat i tenia que comprar les
entrades.
TAQUILLERA
.-Següent.
(Li
tocava a Cristina comprar les entrades)
CRISTINA.
-Jo voldria unes entrades per a l'espectacle de màgia del mag Frolo,
a les sis i mitja de la vesprada.
TAQUILLERA
.-En quina fila vols estar, en la tercera, en la setena o en la
novena.
CRISTINA.
-M'agradaria asseure en la tercera fila.
TAQUILLERA
.-Pues tot això serà 14,75€. Com vols pagar, en efectiu o amb
targeta?
CRISTINA.
-En targeta millor-Cristina mira en el seu bolso i veu que no té la
targeta-Oh no, no tinc la targeta i crec que tampoc tinc diners
suficients (Cristina trau tots els diners que té i els comença a
comptar)
TAQUILLERA.
-Si no tens els diners suficients no podràs passar.
(passe
un minut i Cristina continua comptant els diners)
CRISTINA.
-Ja els tinc- va dir Cristina tota emocionada- els tinc justets..
(
la taquillera li dona les entrades a Cristina i ella entra al teatre
per a disfrutar de l'espectacle de màgia).
FIRA
MEDIEVAL
AMAN:-Hola
Luna , anem a la fira medieval de Vilafranca
.
LUNA:-Hola
Aman , clar que sí
guapi .
AMAN:-Perquè
estàs fent
com l’
anunci de televisió.
LUNA:-Perquè
l'anunci m'agrada.
AMAN:-Bo,
deixem de xarrameca i anem a comprar les entrades per a la fira
medieval.
LUNA:-Dos
entrades per a la fira , per favor.
ELENA:-Son
4€ , per favor.
LUNA:-Clar
que sí
guapi , chic para mi , chic para mi, chic para mi.
ELENA:-Que
us ho
passeu bé
la vesprada.
AMAN:-Gràcies.
ELENA:-A
tu.
AMAN:-Luna,
has tornat
a dir eixe
anunci.
LUNA:-Deixa’m
en pau i anem a la fira medieval.
BROMISTA
Ian:
-Un dia pel col·legi
jo
em
vaig encontrar al meu amic Manuel.
Manuel:
-Vols una flor?.
Ian:
-Clar que si!
(plaf)
Ian:
-M’has banyat tota la roba! -va
arribar l’altre amic meu, Mauricio i li
va fer el mateix-.
-Nosaltres
dos li van pegar la bronca.
Mauricio:
-Hi ha que tractar
bé als teus amics, mai els deus fer enfadar per què els
pots perdre i a vegades, no et podria ajudar
a fer tot el que necessites.
Ian:
-El va reconèixer
i va ser així, van passar dos setmanes i estava tot molt tranquil.
(Així
és com jo
vaig
aconseguir Ian, Mauricio i Manuel.)
JOAN
I L’ASSISTENTA DE VOL
Joan,
un home se’n anava a Finlàndia perquè allí estava la seva dona.
JOAN.-Ací
tens el bitllet de vol.
ASSISTENTA.-Gràcies.
Espera un moment, és un bitllet de vol de l’any 1985! -M’has
intentat mentir!(enfadada)
JOAN.-No
és el que pareix, jo tenia el bitllet d’aquest vol, algú me l’ha
robat!(trist)
ASSISTENTA.-Ho
sento però no podrà entrar en aquest avió.
JOAN.-Per
favor, deixa’m entrar,que vull vore a la meva dona.
ASSISTENTA.-No
puc, sinó el meu jefe em renyirà.
JOAN.-Però
si no s’entera, no passa res.
ASSISTENTA.-I
si s’entera pot ser em despedisca del treball.
JOAN.-Per
favor.
ASSISTENTA.-Val,
però que sigui l’ultima vegada.
JOAN.-Moltíssimes
gràcies.-Quan torne et portaré algun regalet d’allà.
ASSISTENTA.-Ha,ha,ha!
DOS BOTJOS EN UN
TEATRE
(Dos
bojos arriben al teatre i volen veure alguna actuació graciosa, però
no tant com la que faran)
Pepe-
Lucas, Lucas, que anem a veure?
Lucas-
Una actuació,no,que estem en un teatre
Pepe-
Ja, però quina actuació?
Lucas-
La més graciosa de totes.
Pepe-
Sí, però quina?
Lucas-
mmm…. Aquesta mateix
Pepe-
Espere que siga bona perquè sinó la pagues tu.
Lucas-
No tinc diners
Pepe-
si ,si
(arriben
al teatre)
Pepe-
Ara que toca?
Lucas-
Ara voras
Pepe-
Sí, voré que no tens ni idea
(Passe
un temps)
Lucas-
Pepe Pepe
Pepe-
Què passe ara?
Lucas-
No m’agrada i vull anar-me’n
Pepe-
Quan acabe ens anem
Lucas-
Vale ,esperaré.
Pepe-
jijiji
JOKER
– Uf, Superman,
quina calor
fa, anem a banyar-nos
a la platja.
SUPERMAN
– Anem a banyar-mos
Joker
JOKER
- Anem fora a prendre
el sol ( enfadat)
BATMAN
- Vaig a probar
que està
dormint i
me’l porte
a la batcueba.
JOKER
– Superman socorro
Batman, ens
ha portat
a la batcueba.
BATMAN
– Ja ja no te pot escoltar, està
congelat.
EN
UN CAMP DE FUTBOL
(Un
dia en un camp de futbol estaven jugant un partit)
COMENTARISTA
1:-Ahí
va Cristiano amb la pilota!!!! Li la passa a Kroos!!!
COMENTARISTA
2:-Es posa interessant el partit.
COMENTARISTA
1:-Li pega a la pilota i..... GOOOL!!!
COMENTARISTA
2:-L'altre equip saca.
COMENTARISTA
1:-Van 1-0
COMENTARISTA
2:-La controla Messi, li la passe a Neymar.
COMENTARISTA
1:-Marcaran!!! No marcaran!!!!-(amb emoció)
COMENTARISTA
2:-Neymar li pega i...........
COMENTARISTA
1:-La llança altaaaa.
COMENTARISTA
2:-Guanya alturaaaaa
COMENTARISTA
1:-L’ha llançada a matar palomos.
PALOMA:-Paffff-(quan
li dona a la paloma)
COMENTARISTA
2:-Molt bona deducció
ANEM
DE VIATGE A
LONDRES!
Un dia els pares de Mkena
estaven parlant d’anar de viatge a Londres. El major somni de Mkena
era anar de viatge a ...
MARE:
-Podem anar de viatge aquest estiu, no?
PARE:
-És una bona idea, a més podem conéixer llocs nous.
MARE:
-Però el problema es que... on anem?
PARE:
-Tens raó, anem al mapa i mirem.
(Van al mapa i estan decidint
on aniran)
PARE.
-Podem anar a ..., Mèxic o a Argentina.
MARE:
-Millor a Nova York o a Arizona.
(La mare continua dient
països, ciutats...)
PARE:
-Espera un moment, no hem de decidir el lloc amb Mkena?Dic jo,no?
MARE:
-No, millor anem a donar-li una sorpresa a Mkena.
PARE:
-Val, però ella a on vol anar?
MARE:
-No sé.
(Els pares estan pensant quin
es el lloc favorit de Mkena)
PARE:
-Per què no anem a preguntar-li?
MARE:
-No, si li preguntem sospesarà i ja no seria una sorpresa.
PARE:
-Tens raó. Aleshores què fem?
(Mkena està parlant amb la
seua millor amiga i li està dient el seu lloc favorit. Els pares la
van escoltar i van dir que anirien a ...)
MARE:
-Perfecte.
PARE:
-Aleshores anem a Londres!
(Al cap d’una setmana els
pares li van dir que fera les maletes. Van arribar a l’aeroport i
li van dir que anaven a Londres. Mkena va plorar d’emoció. Van
vindre de les vacances i s’ho va passar molt bé. Inclús volia
anar a ...,Japó. A l’estiu que ve anirien a Japó.
Així
cada estiu anaven a un lloc diferent. Fins que van recórrer tot el
món.)
UN
DIA
MOLT
CALURÓS
Un
dia Laura se’n va anar amb Elena a comprar-se un gelat . (se’l
van comprar i se’l van menjar) i va dir Laura:
Laura
–Ens anem a la platja?
Elena
–Clar que si ,a més tinc molta calor .
Laura
(quan van arribar) –On ens fiquem?
Elena
–Ens ficarem a la dreta . Perquè hi ha molta ombra .
Laura
–Mira quin peix més bonic .
Elena
–Tens raó, és molt bonic, perquè té uns colors molt bonics .
Laura
–Anem al cine?
Elena
–Sí,si ens dona temps . Corre que no arribarem .
Laura
–Jo vull vore la pel·lícula nova “Del revés” .
Elena
–Anem a comprar els refrescs i les roses . (Les van comprar, se les
van emportar ,van vore la pel·lícula i s’ho
van passar
molt bé)
EL
JOC BOTELLA CHALLENGE
Dos
joves no saben el que els espera.... Aniran a la presó?.... o no?
Dos
joves quasi adolescents, David i Víctor, estaven jugant al botella
challenge.
-
Que no deixarem ja de jugar a aquest joc?-Va dir David- Es que és molt avorrit i m'he cansat de jugar. (Tot cansat de jugar al joc i avorrit, li deia a Víctor mentre caminava cap a ell). Es que ja quasi que portem tota la nostra vida jugant.
-
Que dius – Va dir Víctor passant-s'ho bé (Va tirar la botella i li va caure a Don Lluís, un senyor molt egoista i presumit).
-
Ah,ah,ah!!!. Tu, xiquet malcriat, - Va dir Don Lluís -. Per què em fas açò?.
-
Ho sento senyor, no tornarà a passar. (El xiquet tot tremolant i apurat intentava fugir, però no podia). Per favor no ens envie a la presó!!! - Va dir Víctor tot assustat.
-
Es clar!!! no ho havia pensat, gràcies xiquet!!! - Va dir Don Lluís, tot egoista com sempre. I se'n van anar a la presó.
Uns
dies després van eixir de la presó i encara així seguien jugant.
-
Tranquils, fillets, ja anireu a la presó eternament (Don Lluís, tot egoista i ric com sempre).
Fí.
MCDONALS
Hi
havia una vegada una xiqueta que va celebrar el seu aniversari al
Mcdonals. Eixe dia va ploure i estaven: Paula, Lucia, Andrea i Clara.
(
Les mares i xiquetes acaben de vindre...)
Xiquetes:
Tenim
fam!!!
Mares:
No
ens digueu tonteries que acabem de vindre!
Mares:
Jugueu
al que siga!!
Xiquetes:
Es
que ens avorrim!!!
Paula:
Anem
a jugar a la caseta?
Lucia:
Si,
perquè
estar dins es molt avorrit
Clara:
Podem
jugar al pilla-pilla!
Paula:
A
mi me pareix bé eixe joc!
Clara:
I
a mi!
Lucia:
I a mi!
Clara:
Espera,
i Andrea?
Lucia:
Sí,
i Andrea?
Clara:
Anem
a buscar-la!
Paula:
Me
pareix que està
al bany!
Clara:
Jo
crec que està
dins…
Lucia:
A
mi me pareix que està
a la caseta
(
Clara, Lucia i Paula estan buscant a Andrea..)
Paula:
Andrea,
on estàs,
Andrea?
Lucia:
Andrea,
on estàs?
Mares:
Xiques,
tenim que anar a berenar
Xiquetes:
Es
que no sabem on està
Andrea!
Mares:
Però
si Andrea està
berenant!
Xiquetes:
Que
morroooooo!!!
MARTINA
I
LES
DENTS
Un
dia Martina es va alçar i no estava molt contenta, li feien mal les
dents i va decidir dir-li-ho
al seu germà, Mario.
MARTINA:-Escolta
germanet, saps que no estic molt contenta.
MARIO:-
(
germà ) Per
què?
No em faces cap broma, m'enfadaré.
MARTINA:-No,
tranquil, no es cap broma,,bueno,,aquest
matí m'he alçat i no m'he trobat molt bé, ( mira cap abaix) me fa
mal.....ll...ui...els..ai.. els dents ! I vull que la mare no
s'entere, per això t'ho dic a tu.
(
mira a Mario i li fica ullets )
MARIO:-
Què!!!
i que he de fer? Alguna idea o res? ( tot sorprès )
MARTINA:-Si,tinc
una idea genial!, el dia 8 de març anirem al dentista i tu faràs
del
meu pare i li diràs que em fa mal la dent però que no me poden
ficar bràquets, val?
(
Es gira i es va a la cuina a fer el menjar )
MARIO:-
Espera, primer jo no soc el teu pare i segon el metge te va a dir que
te tens que ficar braquets.
MARTINA:-Per
favor? Segur que va tot bé.
MARIO:-D'acord
però després les rinyes per a tu.
MARTINA:-Val,
gràcies.( van els dos al llit i apaguen la llum.
El
dia 8 de març,,,tan,tan,tannnn!!! van al pati de casa i…)
MARTINA:-Bueno,
Mario hui es el dia, estàs preparat?
MARIO:-Si,
estic preparat, ja voràs !!
(
fan una cursa fins al centre on estava el dentista )
MARTINA:-
Ai,ai, que cansada que estic, buff ( tota rogeta bufava )
MARIO:-Anem,
quin pis es?
MARTINA:-El
tercer C.
(
els dos es fan una miradeta i toquen al timbre:RIIIIIIIINNNN pugen
les escales i troben a la doctora )
DOCTORA:-Hola,
tu tens que ser Paula...Que no...Martina. I tu?
MARIO:-Pues
jo soc...el...sa…el..el seu pare i em dic Mario.
(
va murmurar )
DOCTORA:-A
pues senteu-vos i espereu cinc minuts. ( es senten els dos en una
cadira i fan cara de por, passen els minuts i de sobte, ix la doctora
)
DOCTORA:-Entreu
per favor, que te passa Martina?
(
entren i s'assenten en una butaca )
MARTINA:-Hola
doctora, l'altre dia em vaig alçar i em feia mal una dent.
DOCTORA:-A
vore que te mire, ( li mira les dents i diu ) ui braquets!!!
MARTINA:-Que!!
No, per favor ( es fica a plorar i mira al seu germà )
MARIO:-Xe,
Martina es millor per a tu.
DOCTORA:-A
vore Martina, tots els xiquets volen braquets i tu tens una
oportunitat, serà molt divertit, els primers dies te faran un poc de
mal però enseguida se te passara.
MARTINA:-Val
( Martina sospira i li fiquen els braquets )
MARIO:-Que
guapa Martina!
MARTINA:-Es
veritat teníeu rao, gràcies!!( es van per la porta d'eixida i…)
CONTE
CONTAT I CONTE ACABAT
CLAUDIA
I
EL SEU
MISTERI
(El
primer dia de 2n curs de Claudia, va fer-se una banda)
CLAUDIA-Que
vos pareix
si quedem a ma casa aquesta vesprada a les 17:00?
MARC
(Membre de la banda)-A
mi bé.
MARIA
I JAUME-A
mi també em pareix bé.
KIRA
(El gos)-Guau!
(Així
el van fer. A casa de Claudia, ella els va contar el misteri que
tenia entre mans )
CLAUDIA-
M’han
vingut rancúnies
de que
en París que és
on estan el meu pare i la meua germana major, han robat en un museu
just el dia en el que el meu pare i la meua germana van anar, just a
la mateixa hora!!! Que vos pareix si anem a París i resolem el
problema?
JAUME-Sí,
a les notícies ha eixit que el teu pare i la teua germana, també
són testics.
MARIA-Bueno,
ja sabem
que fer, mone a París!!!
MARC-Bé!
KIRA-Guau!
(Quan
van arrivar a París, per suposat, lo primer que van fer va ser
menjar croissants, formatge i foie).
MARIA-Mmmmmm!Riquisiiiiiiiiiiiiiiiiisim!Mmmmmm!
MARC-Si!
Tens raó, es nota que és l’especialitat de París! Mmm!
CLAUDIA-Uff,
si! El formatge està
boníiiiiisim! Però
es que a mi no m’agrada el foie.
(Clàudia
li va donar el seu foie a Kira, Kira van rondinejar).
KIRA-
Guau! Guau! Guau!.
JAUME-
Guauuu! Si que li ha agradat el foie a Kira!
CLAUDIA-
sí, no mai li havia escoltat lladrar tres vegades seguides!
MARIA-
Pues això
que és
el teu gos.
CLAUDIA-
Ja
ho sé, li compraré més vegades.
(Clàudia
y la seua banda van anar al museu on ha ocorrit tot el lio).
JAUME-
A vore, tenin que resoldre el problema.
MARIA-
Sí!
EL
GUARDIÁ DEL MUSEU-
Que feu ací?
KIRA-
Guuuuau! Guuuuau!
CLAUDIA-
Shhhh, Kira tranquila! Venim
a resoldre el misteri del lladre del museu. En primer lloc, vull dir
que crec que mi el neu pare ni la meua germana tenen la culpa.
GUARDIA
DEL MUSEU-
Com es diu el teu pare?
CLAUDIA-
Jesús.
GUARDIA
DEL MUSEU-
I la teua germana?
CLAUDIA-
Mariola.
GUARDIA-
Ara cride al director i li contes tot lo que vullgues.
CLAUDIA-
Està
bé.
(Passa
una estona i arriba el director).
DIRECTOR-
Que us trau per ací?
CLAUDIA-
Venim a resoldre el misteri.
DIRECTOR-
Genial! Buscava
detectius però
cap
estava
disponible.
JAUME-
L’home Jesús i la dona Mariola son testimonis?
DIRECTOR-
Per suposat
que sí! Però…..
podeu ficar-vos a resoldre el misteri i deisar
vos de tonteries?!
MARIA-
Esta bé senyor
director.
(Van
juntar a tots el sospitosos i van parlar i investigar).
CLAUDIA-
Quin objecte
va ser el robat?.
(No
mes van contestar quatre de dotze, els de mes no tenien ni la mes
remota idea, eixos quatre van ser els testimonis final).
(Clàudia,
Jaume, Maria i Marc van buscar la joya per tot París, va passar un
dia que no l’havien trobat, els quedaven no mes dos testimonis i
estaven a puntet de resoldre’l, pero …… al següent día…. La
joia estava al museu!).
CLAUDIA,
JAUME,
MARIA I
MARC-
Bieeeeeeeen! Ya está, la joia a sigut tornada, ya no fa falta
resoldre el misteri, per que ademés s’ha disculpat a una nota.
(Després
de molts anys quant Jesús estava a punt de morir li va confessar).
JESUS-
Clàudia,
la joia la vaig agafar jo.
(I
Jesús es molt feliç de que la seua xiqueta sap la veritat).
(Clàudia
no li ho va contar a ningú)
CONTINUARÁ
L
'HOME LLUÍS
I L’
ALIENIGENA
Un dia
per allà pel 2023 Lluís va trobar un alienígena...
ALIENÍGENA
: -Hola, forma de vida humana!
HOME:
-Ahhh! Què ets tu?
ALIENIGENA:
- Jo sóc un alienígena del Planeta X. I tu?
HOME:
-Jo sóc Lluís, un científic d´astronomia. Cóm et dius ?
ALIENIGENA:
- Jo em dic Cire, sóc de la raça Ultrom, som conqueridors
transdimensionals.
HOME:
- Aneu a conquerir la Terra?
ALIENIGENA:
-Sí, són les ordres de Ultrom Suprem.
HOME:
-Quan es farà la invasió?
ALIENIGENA:
-Ara mateix.
HOME:
-Què?!
ULTROM
SUPREM: -Molt bé Cire, has
enganyat a l’ espècimen humà.
HOME:
-Ajuda!!!!
ULTROM
SUPREM: -Conqueriu tot!
HOME:
-Quantes naus i quants alienigenes! NOOOOOOOO!
ESTUDIAR, ESTUDIAR I ESTUDIAR
Pablo,
una persona molt malfeinera, es deixa l’últim dia per estudiar.
PABLO-
A soles em queda un dia per estudiar , tinc que estudiar tota la
vesprada.
“10
minuts desprès”
MARE-
Per què estàs amb el mòbil? Deixa’l ara mateix –va dir furiosa
PABLO-
Valeee! ara el deixe
MARE-
No l’agafes més, eh?
PABLO-
Que sí que sí
MARE-
Ara me n’ aniré a comprar, adéu!
PLABLO-
No vull suspendre. Vaig a estudiar
(
per la nit)
MARE-
Has estudiat?
PABLO-
Sí, tota la vesprada.
(al
dia següent a l’hora de l’examen)
PABLO-
(pensant) A vore quants dies té una setmana? Ah! Ja ho se, 6. Què
fàcil és aquest examen, vaig a aprovar.
(3
dies despres)
PABLO-
He tret un 5 a l’ examen mama! He aprovat!
MARE-
molt bé!
Però
pots millorar.
El diàleg
Javier-
Hola
Cristiano, com t’ha anat l’entrenament d’aquesta setmana?
Cristiano
Ronaldo- Molt
bé a pesar de la pluja.
Javier-
A
mi m’ha anat molt bé.
Cristiano
Ronaldo- En
quina posició jugues?
Javier-
Aquesta
setmana m’han posat d’interior esquerre i dret i soc el numero 4.
Cristiano
Ronaldo- Genial
així pots córrer mes i centrar la pilota.
Javier-
I
tu de que jugues? m’interessa molt.
Cristiano
Ronaldo- Jo
jugo de banda dreta i soc el numero 7.
Javier-
A
veure si puc anar a veure’t aquest cap de setmana. Adéu.
Cristiano
Ronaldo- Ja
t’he
enviat les entrades. Adéu. javier
ON
ESTÀ LA PLACA ?
(
Estava caminant pel carrer i vaig preguntar a un home com s’
arribava a la plaçaa )
Jo
– Disculpe sap on està la placa ?
Home
- Què has dit ?
Jo
- He dit si sap on està la placa
Home
- Si tinc una sabata ?
Jo
- No, si sap on esta la placa !
Home
- Haver-ho dit abans, el mercat de sabates esta girant el cantó.
Jo
- NO, HE DIT SI SAP ON ESTÀ LA PLACA !
Home
- No tens perquè cridar-me, la tenda de sabates esta girant el canto
Jo
- Done igual, ja la buscaré a soles
Home
- Molt be però si busques la tenda de sabates està per allí
Jo
- QUE NO !
Home
- Però no buscaves la tenda de sabates ?
Jo
- No
Home
- Espera que em puge l’ audiòfon
Jo
- Sap on esta la plaça
?
Home
- La plaça
?
Jo
- Si
ELS
PARDALS
ESCAPISTES
(Un
dia, els meus pardals, Mandy i Agui, pensaven escapar-se de la gàbia,
perquè s'avorrien.)
-
Mandy, estic avorrit d'estar aqui engabiat, perquè no anem a la platja? (Diu Agui.)
-
Vale, me pareix bé. (Va dir Mandy)
-
Pues, agarrem una bossa i dins posarem, una tovalla, pipes per a esmorzar i l'equip de buzzo. (Diu Agui)(I se'n van anar cap a la platja.)
-
Mira Agui, ja estem ací. (Diu Mandy.)
-
(I se'n van anar corrents, van deixar les coses a l'arena i se'n van donar un escabussó i van estar jugant, van agafar una pilota que també s'havien portat i van estar jugant tota l'estona.)
-
Agui, agafa-la!(diu Mandy.)
-
Mandy, agafa-la!(va dir Agui.)(Quan es van avorrir d'estar a l'aigua, van eixir a tomar el sol, després van jugar a un concurs de fer castells de d'arena.)
-
Mira Agui, en el meu castell caps tu.(va dir Mandy.)
-
I mira tu el meu, Mandy, en el meu cabem els dos.(diu Agui.)(I clarament el concurs el va guanyar Agui, després d'acabar el concurs, van replegar i se'n van anar a casa, i ningú s'havia enterat.ANDALUSIA, ¿AMB CAFÈ O AMB CAPUTXINO?
Un
dia, hi ha dos andaluses en un bar.
Andalús
1- Vols un caputxino.
Andalús
2- No,
soc andalús, no xinés.
Andalús
1- Vols cafè?
Andalús
2- Què cafè?
Andalús
1- Nespresso?
Andalús
2- No t’entenc
Andalús
1 – (plorant) Es que ets un pesat!!!
Andalús
2- Vinga anem-hi a l’edifici
Andalús
1- Si, ja se que es difícil, però..., es que ets un pesat!!
Andalús
2- Vinga va, no et fases el graciós i anem-hi.
Andalús
1- I un pernil, jo m’espero ací.
Andalús
2- (enfadat) Val, pues adéu.
